| 1837 Visites
Com ja sabeu aquest any en el calendari, el mes de febrer consta d’un dia més, el “29 de febrer”. Això és la consequència de ser un any de traspàs o també anomenat bixest.
El nostre calendari civil, anomenat gregorià, consta de 365 dies dividits en 12 mesos però un cop cada quatre anys tenim que ajustar el calendari al any natural i aquest constarà de 366 dies.
Un calendari no deixa de ser un sistema de distribució del temps i per tant no tindria per què tenir relació amb algun fenomen astronòmic però la gran influència que exerceixen el Sol i la Lluna sobre les activitat humanes ha fet que adoptéssim calendaris que permetessin associar fets observables i periòdics amb dies concrets del calendari, com pot ser l’arribada de la primavera, anomenat també equinocci de primavera.
La nostre cultura ha optat per un calendari solar, al igual que van fer els egipcis.
Ja fa més de dos mil·lennis que l’astrònom grec Hiparco va calcular la durada de l’any tròpic, és a dir, el temps que hi ha entre dos equinoccis de primavera consecutius. Actualment la durada de l’any tròpic és de 365,24219 dies, que equival a 365 dies 5 hores 48 minuts i 45,2 segons. Gairebé 6 hores més que l’any civil de 365 dies. A mesura que passen els anys, si no tenim en compte el quart de dia addicional que te l’any tròpic, l’equinocci de primavera, per exemple, aniria variant i l’arribada de la primavera astronòmica podria arribar a coincidir amb el nadal.
Article escrit per Argar Jorba
Dissenyador gràfic i desenvolupador web especialitzat en pàgines web i botigues online.
Si t'agraden els meus articles i vols consells més valuosos, no dubteu a fer una donació.
